| Un nou curs a l'ETSE. Cares noves, nous espigons en construcció, noves titulacions, nous plans d'estudi, noves idees. Avancem cap a la consolidació d'un gran centre, formant cada cop més professionals en el camp de les enginyeries. Avancem cap a l'homogeneïtzació dels estudis superiors a nivell europeu. Fem de l'ETSE un monstre. Participació i responsabilitat, formació a la universitat com a enginyers però també com a persones, amb esperit crític i constructiu -ens diuen.
Amb aquest nou curs, nous passos endavant. S'ha apostat pel programari lliure, per la instal•lació de la xarxa sense fils, s'han habilitat zones lliures de fum. I encara nous projectes en ment: cobertura de la terrassa del bar provisional i construcció d'un nou accés independent dels ascensors i col•locació de taules als passadissos per a treballar-hi, entre d'altres.
I de moment? Cues de més de mitja hora per escalfar el menjar, per acabar menjant en algun racó; bar petit, provisional per sort; aula d'estudis sempre plena amb taules i cadires insuficients; sales d'informàtica també plenes, o ordinadors sense cadires o trencades; dependència absoluta de Caixa Catalunya si volem fer ús del servei d'impressions; xarxa d'internet d'alguns departaments que deixa molt de desitjar; problemes amb la matrícula; atacs persistents de regals de nits d'hotel; un procés de Bolonya per l'homogeneïtzació dels Estudis Superiors Europeus que no sabem on ens portarà, ni si podrem pagar els estudis i optar a la tant esperada mobilitat, ni què passarà amb la nostra llengua, les nostres competències i les nostres sortides.
Podríem fer una excursioneta cada dia i anar a menjar a alguna altra facultat, o menjar entrepans (després de les lliçons apreses de dieta sana i equilibrada, com la nostra preuada dieta mediterrània!). Ens podríem passar les hores lliures entre classe i classe a l'entrada xerrant o intentant buscar un ordinador lliure o un lloc a l'aula d'estudi. Podríem comprar-nos un ordinador portàtil (aprofitant les últimes avantatjoses promocions que ens ofereixen) i intentar endollar-lo en algun lloc creuant els dits perquè les excessives connexions no creïn un curtcircuit. Podríem col•laborar a què Caixa Catalunya no sigui l'única que aconsegueixi centenars de clients potencials a la universitat, firmant pel Banco Santander Central Hispano. O podríem escoltar el rector, creuar els dits, i esperar que tot acabi bé.
Però no ens resignarem. Perquè volem una educació que ens porti a desenvolupar l'esperit crític i a generar i resoldre conflictes encaminats cap a un model social més just i igualitari. I això passa per entendre que la privatització o la negació al dret de disposar de serveis bàsics a la facultat, no és la via per arribar a aquest objectiu, el benefici de totes i tots.
Hi ha qui somnia un monstre, però sembla ser que som simplement un ocellet acabat de sortir del niu...
|
