ELS SENSE PAPERS

Al llarg d’aquestes dues setmanes, s’ha intentat desdibuixar la nostra lluita, se’ns ha recriminat no jugar sota les regles del sistema i ser un grup manipulat.
La veritat és que el nostre tancament a esglésies, associacions, locals d’entitats solidàries... respon a vivències molt concretes i ignorades per la majoria dels ciutadans i ciutadanes. Hem hagut d’amagar-nos molt de temps, amagar-nos dels ulls de les autoritats per la por de ser descoberts, tancats i maltractats als centres d’internament, deportats als nostres països, d’on vam sortir amb la il•lusió d’una vida més digna. I ara, per sortir a la llum, ens demanen proves oficials de la nostra existència.
Portem molt de temps treballant, tenint cura dels dèbils d'aquesta societat, els infants i els avis, al treball domèstic, sembrant i cultivant els camps, construint cases, de treballadors i treballadores informals, en general fent tasques fonamentals encara que menystingudes en aquests temps. I ara se’ns diu que el dret de treballar i viure amb dignitat no és a les nostres mans, sinó en la voluntat d’aquells per als quals hem treballat, en la majoria dels casos, per salaris de misèria.
Davant d’aquesta situació d’invisibilitat i vulnerabilitat, de no tenir els drets més elementals: a la llibertat, al treball, a expressar-nos lliurement, a reunir-nos i sindicar-nos, la nostra única arma és la lluita, som nosaltres mateixos, els sense papers, que en tancar-nos cridem l’atenció de tota la ciutadania sobre la nova forma d’esclavatge.
Per això, no deixarem de lluitar i fem una crida a la solidaritat de tota la societat, dels nostres veïns i veïnes amb els quals compartim la vida del treball, la família, l’escola, el carrer i que ara no poden tancar els ulls i ser indiferents davant d'aquesta realitat d'injustícia. Els nostres tancaments són tan legítims com ho són totes les lluites socials per la dignificació de la persona i la societat, com ho van ser i seran la lluita contra l'esclavitud, pels drets civils, socials i polítics, pels drets de les dones. Creiem que el dret a lluitar per drets no es pot posar mai en qüestió.

Manifest de l’Assemblea per la Regularització sense Condicions Barcelona, dimecres 20 d’abril de 2005