QUÈ HA PASSAT AMB EL BECARI PRECARI?

Fa unes setmanes es va fer fora al becari del consell d’estudiants de l’ETSE. Per quin motiu? (se’l va fer fora) Tot sembla senyalar que va ser per criticar a l’escola en un correu electronic enviat a 4 alumnes, en que deia que l’escola ens estava prenen el pèl.
Pero sense ficar-nos en el si de l’acomiadament, aquesta situació ens ha fet reaccionar sobre la situació precaria que tenen els becaris en la nostra universitat. El van acomiadar d’un dia per l’altre sense cap problema. Com pot ser que una universitat com la nostra, la UAB, que preten ser una universitat progressista (o això ens volen vendre) pugui acomiadar als seus becaris amb aquesta frivolitat? ni la llei més reaccionaria del govern del PP pot fer-ho tan a la valenta. De fet, el decretazo que va provocar la vaga general pretenia fer alguna cosa semblant...
Per tant reflexionem sobre la situació dels becaris que no tenen ni contracte ni Seguretat Social.
El tema de la Seguretat Social en els becaris ho solucionen legalment dient que ja tenim l’assegurança mèdica de la universitat.
Però el què és bastant impresentable és la falta de contracte. La única confirmació que tens de què t’han donat la feina és una trucada telefónica i que a finals de mes t’ingressen uns diners al banc com a nòmina.
Per tant, trobem molt greu aquest atemptat contra els drets de tot treballador.
Per aixo, denunciem la situació dels becaris precaris. Treballen sense contracte, sense cotitzar, sense seguretat social i amb una inestabilitat laboral pitjor que una ETT. Com a mínim en les ETT et fan signar un contracte, d’una setmana, potser, però com a mínim tenen cert compromís amb la persona que treballa per ells, al qual la Universitat Autonoma de Barcelona no arriba.

DULCE CHACÓN

Pel sentiment i l'amor a la literatura que des de molt petita li inculcà el seu pare, Dulce Chacón començà a escriure poesia, potser per calmar la mort del progenitor quan l'autora tenia 11 anys i per resistir el posterior viatge a Madrid.
Chacón publicà el primer llibre de poesia, "Querrán ponerle nombre", el 1992. Seguí la trajectòria amb "Las palabras de la piedra" (1993), la antología "Tarde tranquila", "Contra el desprestigio de la altura", "Matar al ángel" del 1999 i "Cuatro gotas", la seva obra més recent.


Tot i que Dulce Chacón sempre ha confessat que el gènere que més respecta i amb el que més disfruta és la poesia, la narrativa és la modalitat literària que més èxit li ha reportat.
Després de les publicacions de les noveles, ""Algún amor que no mate" (1996), "Blanca vuela mañana" (1997) i "Háblame, musa, de aquel verano" (1998), guanyà el Premi Azorín el 2000 amb "Cielos de barro".


L'escriptora extremenya, nascuda a Zafra (Badajoz) el 1954, mor la nit del 4 de desembre de 2003 al seu domicili de Brunete (Madrid) als 49 anys a conseqüència d'una malaltia irreversible de ràpida evolució, mentre disfrutava de l'èxit i el reconeixement de crítica i públic al qual l'havia portat la seva darrera novela, "La voz dormida", la recopilació de testimonis de les dones que maltractaren els vencedors de la Guerra Civil i un compromís en la lluita per la defensa dels drets de la dona.
"Gairebé no s'ha explicat que la dona patí doblement durant la Guerra Civil, perquè no sols patí el retrocés general que visqué la societat civil espanyola, sinó també la pèrdua de valors que acabava d'aconseguir", afirmà l'autora.