PARAULES D'AMOR I ODI

Ja és massa tard, la més gran i temible maquinària de guerra s'ha posat en marxa. L'engranatge ha començat a moure's i és molt difícil parar-ho, el seu correcte moviment només depèn de nosaltres. Estic parlant, per si ningú se n'havia adonat, de la Guerra Social. La més temuda des de fa molts anys per alguns, estimada i esperada per uns altres. Els carrers s'han omplert de gom a gom, el poble ha sortit i ha parlat. La causa sembla ben clara: no és només una guerra preventiva, és una acumulació contínua, de desesperacions i desenganys; tot, encarnat en una única figura, que a vegades oculta el rerafons de la qüestió.
D'aquí només en podem veure la punta d'un gran iceberg que navega, ja des de fa molt de temps per l'oceà de la humanitat, envestint i destruint, ja massa coses, massa somnis i il·lusions com perquè el poble no s'adoni de la terrible situació. Són massa enganys per deixar-los passar.
La història s'ha convertit en un prostíbul, per on polítics, empresaris, militars i personatges col·lindants, han anat passant, deixant cadascú un llastre de sang i corrupció, amb total discreció. O amb massa medalles com per ser qüestionats.
Per si a algú li perden aquestes paraules: la guerra té noms i cognoms. De nom: Globalització. De pare: Capitalisme. De mare: Partido Popular, però també podria haver sigut fill de PSOE, CiU, Iniciativa per Catalunya... Prou d'hipocresies!! Com un gran amic meu diria: endavant les atxes!!


A quien le pica, ajos come.

“Sólo sé que quien se encadena está perdido”
Joseph Conrad

“En tu lucha contra el resto del mundo, te aconsejo que te pongas del lado del resto del mundo “
Frank Kafka

“El dinero es un estiércol estupendo como abono; lo malo es que muchos lo toman por la cosecha”
Joseph Joubert

Antonio Rosell