FORATS NEGRES i ESPAIS BLANCS!

L'amic era d'aquells que s'animen en les converses de sobretaula, a l'hora del cafè. Va posar-me suaument la mà damunt el braç i em digué:
- No ens enganyem, tu. Nosaltres som l'esdevenidor del passat i, alhora, el passat del futur...
I, engolant la veu, afegí:
- Per molt estrany que sembli l'home no ha tingut mai present.
A mi només em falta que em burxin perquè em senti inclinat a jugar a la contra. Vaig apartar la mà del meu amic -també amb suavitat-, tot dient-li:
- Doncs jo no ho veig pas així. Crec que l'home només té present. Des del temps més remot fins al futur insondable, tan sols ha pogut comptar amb cada instant de cada dia. La resta són records o somnis.
- I què? -em pregunta ell
Es produí un silenci d'aquells que, per contradictori que sembli, donen cos a les paraules. Al final, vaig proposar-li que no ho toquéssim, que ho deixéssim tal com estava.
-Deixem-ho així -convingué l'amic, matant brutalment una prometedora controvèrsia.

Pere Calders