|
L’entrevista és personal, si bé és cert que entre el gran ventall de professors hem decidit inaugurar la revista amb alguna persona que tingués una relació amb totes les persones de l’ETSE, i no fos específic de cap titulació o departament. I qui millor que el director?
En un to distès i molt amablement, Joan Sorribes, ens va respondre les preguntes al seu despatx de direcció.
Quants anys porta ensenyant? Sempre a la UAB?
Sent professor porto aproximadament 25 anys. Havia estat a EGB, BUP, COU i a la UAB des del 81. Com a universitat sempre a la UAB.
Ser director d’una facultat, li sembla una alegria o un martiri?
Bueno jo diria que ni una alegria ni un martiri. Jo m’he presentat a la direcció de l’escola perquè em feia il.lusió fer alguna cosa per l’escola, per la universitat i dir per la societat seria una mica demagògic. No és un martiri, però hi ha moments que preferiries no ser director i hi ha moments que és molt satisfactori. És una fenia que m’agrada, que la faig a gust.
Prefereix la feina de director o de professor?
Home jo diria que no són incompatibles, de fet jo estic fent de professor, investigador i de director de l’escola. Evidentment això comporta anar de bòlit però també estava dins del guió. He estat abans degà i sots-director i diguem-ne que no he vingut enganyat, sabia a què m’exposava.
Quina és la feina d’un director d’escola?
Intentar que això funcioni i que totes les persones que estem aquí, professors, pas, estudiants, ens ho passem lo millor possible, que en traguem el màxim profit i que tinguem una convivència lo millor possible. Això desplega molts aspectes: procurar que els plans d’estudis s’adeqüin, que els programes de les assignatures siguin també els adequats, que els recursos que hi ha d’haver siguin els adients... tot i que això no vol dir que ho aconseguim. Hem de jugar amb unes cartes que són les que ens donen, amb uns pressupostos, amb un personal, amb uns laboratoris, amb unes aules d’informàtica, i amb tot això es tracta de fer-ho lo millor possible per treure el màxim profit. Malauradament no vol dir que els que tenim siguin els suficients i els necessaris. Després hi ha un segon pas que és: anem a aconseguir-ne més. No només en el sentit qualitatiu sinó també quantitatiu. Tampoc es fàcil en una universitat pública captar recursos externs, a través “d’ents" que no siguin la pròpia universitat.
Ni hi ha tradició, ni els mecanismes que existeixen són prou àgils perquè siguem capaços, tinguem vies, per aconseguir els recursos externs. Com sabeu, ha sortit la nova llei d’universitats i tinc la impressió de que això dificultarà encara més, tot i que està per veure. Ara per ara s’està desenvolupant molt lentament; la llei ha destruït unes figures de contractació, etc. i no ha creat encara les que les han de substituir, lo qual és un problema gravíssim en aquest moment.
Quina és la diferència entre escola i facultat?
En el moment que es va crear l’escola, va ser una de les primeres coses que ens vam plantejar. El motiu és per tradició i per visualització, és a dir, normalment a Espanya quan es parla d’enginyeries es parla d’escola, aleshores semblava que si aquí a l’Autònoma no li dèiem escola volíem marcar una diferència, i aquesta diferència no podria ser a favor nostre. Hem intentat posar de manifest que el que fem a l’escola de la UAB és tant competitiu com el que es pugui fer en qualsevol altre centre d’enginyeria del país.
El que si voldria afegir, és que jo porto una campanya personal perquè no se li digui ETSE que sona a mosca tse-tse i es digui per exemple enginyeria. Però això és una batalla que crec tenir-la perduda.
L’ETSE, enginyeria, és o serà?
Des de que estic a la universitat i jo vaig estudiar aquí des de el 72 ,des del 81 com a professor ajudant, sempre he tingut la sensació del que m'acabes de preguntar. Pensava, mira ara estem en un transitori, estem solucionant una sèrie de problemes, cap problema, això d’aquí un o dos anys ho tindrem solucionat. Amb tot aquest temps, he descobert que en la realitat no passa mai, sempre estem en un transitori i tant a la universitat, com a la vida, com al món, és així. Probablement ha de ser així. Pensar que arribarà un moment que tindrem una situació òptima i serem molt feliços no existeix. Probablement aquesta és la nostra tasca, fer que aquest transitori ens porti sempre a millorar.
Està previst que l’escola de Sabadell es traslladi aquí en un futur?
Previst jo diria que en aquest moment no. El que si hi ha és la demanda per part de determinades persones i grups de l’escola i del departament d’informàtica, que aquest canvi es produeixi. La raó és perquè els professors i els laboratoris han d’estar a cavall entre les dues escoles, i això crea disjuncions, en el sentit que el professorat s’ha de desplaçar molt i no està "arraigat" a cap dels dos llocs. La recerca fonamentalment es fa aquí, han d’anar a l’escola a fer classes i la recerca se’n ressent. Els recursos econòmics per muntar laboratoris s’han de dividir, i moltes vegades hi ha laboratoris idèntics a Sabadell. De manera que si es traslladés aquí doncs es podrien millorar el rendiment d’aquests diners.
També hi ha arguments en contra, pel fet d’estar a Sabadell es capten recursos de la ciutat de Sabadell, els estudiants que viuen a Sabadell els seria més incòmode venir,...
Raons de pes n’hi ha en els dos cantons. Això en aquest moment és un debat.
Carles Solà va signar en una junta de govern, quan va plegar, que problemes polítics no n’hi ha. Però no és una cosa que depengui pròpiament de l’escola d’enginyeria, depèn de l’escola de Sabadell, del departament d’informàtica i evidentment de la universitat. Nosaltres podem donar la nostra opinió personal però no més enllà.
Amb el nou espai, vindran més enginyeries?
Al 2004/2005 crec que vindrà el segon cicle de telecomunicacions i no es pot descartar que pugui venir una enginyeria biomèdica i ambiental però això depèn del Consell Interuniversitari. L’escola estaria encantada perquè té personal docent i investigador. Podríem donar una bona resposta a aquest tipus d’enginyeries que van en la línia del que estem fent. Per exemple la biomedicina va més enfocada al camp de l’electrònica i de la informàtica que no pas al que es refereix a bio.
Els enginyers són sovint motiu de mofa o de crítica. Culpables o caps de turc?
Totes les figures que tenen un cert pes a la societat són motiu de respecte i de “risa”. Estem en una societat que té la capacitat de riure-se’n d’un president de govern o d’un cap d’estat, o de una corporació com puguin ser els enginyers... jo crec que és bo, això vol dir que fem coses.
Caps de turc no, hi ha enginyers que s'equivoquen i n’hi ha que no. No sempre les coses que han fet els enginyers es fan malbé perquè s’hagin fet malament. A vegades hi ha uns agents externs que provoquen que les coses es facin malbé, com per exemple el pont aquell que va caure. Jo no sé, perquè de ponts no entenc res, però és possible que hi hagués un mal disseny però moltes vegades no és només un mal disseny, si hi ha un “maremoto” , per molt ben fetes que estiguin les cases de la costa no en quedarà ni una. Però bé continuo pensant que la “risa” és saludable i positiva.
Està satisfet amb el nivell adquirit, en general, pels estudiants en sortir de la facultat?
Si digués que sí, seria un inconscient. No es pot dir mai que sí. Intervenen molts factors en la formació dels estudiants. Intervenim nosaltres, intervenen els recursos i també els propis estudiants. Jo sempre dic que si l’estudiant quan acaba té la capacitat de resoldre problemes en un temps raonable, crec que hem aconseguit el nostre objectiu. En principi jo opino que el nivell és bo, que quan els nostres estudiants fan Erasmus a Europa, a països de primera línia tecnològica, els comentaris dels meus col•legues són molt positius i un 50% han trobat feina a l'estranger i s’hi han quedat, això vol dir que les empreses d'allà també els consideren competitius.
Respecte a la LOU, vencedor o vençut?
La LOU si et sóc sincer no me l’he llegida. He llegit parts que m’afectaven.
Jo no penso que hi hagi vencedors ni vençuts. La situació política del país és una i la LOU és una cosa més de les que estan passant en aquest país des de fa uns quants anys. Com a ciutadà la LOU no és una de les coses que considero més greu. Estem en democràcia i no em considero vençut, aquesta vegada hem perdut i la història no s’ha acabat. Estic contra la LOU, el govern l’ha tirat endavant en contra del col•lectiu que ens veiem més afectat. Jo sempre m’he considerat una persona respectuosa amb la llei, sempre dins de l'àmbit democràtic i no em queda més remei que acatar-la i seguir endavant; però hem de lluitar democràticament perquè aquestes coses que no ens agraden canviïn.
Quina opinió li mereix Sharon?
Quasi que preferiria no contestar-la. No vull ser groller.
...i Arafat?
Jo crec que en bon equilibri si no dic res del Sharon prefereixo tampoc dir res de l’ Arafat.
Li sembla que Europa està envellint?
Quan mana la dreta retrocedeixes en quant a drets i ciutadans. Quan la mana l’esquerra tornes a avançar, és un pèndol que es va produint. El problema és que a Espanya tenim una història democràtica breu, però si mirem a Anglaterra o a França veiem que és una història pendular. Vull dir que governa un període de temps una formació política, la gent es crema i passem a l’altra banda. Però fixeu-vos que no s’estan quatre anys i fora, sinó que duren força anys. I suposo que és bo, es corregeixen alguns errors.
Pel•lícula, llibre i cd preferits?
Llibre “Los Pilares de la Tierra” .Pel•lícula, “Siete Monos” i cd no tinc cap especial, si la poso jo, música clàssica o de quan tenia vint anys, Cat Stevens ,...no sóc un gran “musicòleg”. Escolto el que m’agrada però no m’hi fixo massa.
Europeu, espanyol o català?
Home català i una mica endarrera, europeu.
|
